Pròleg (1,1-4) *


    1 En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; 2 però ara, en aquests dies, que són els definitius, * ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. * 3 Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina; * 4 i ocupa un lloc tan superior als àngels que posseeix en herència un nom molt més excel·lent que el d’ells. *

Jesucrist, Fill de Déu i salvador (1,5-2,18)



El Fill, superior als àngels *


    5 Perquè, a quin dels àngels * Déu ha dit mai: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat? * I encara: Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill? * 6 D’altra banda, quan fa entrar al món el seu primogènit, * diu: Que l’adorin tots els àngels de Déu. *
    7 Dels àngels diu només: Ell fa dels seus àngels esperits; dels seus ministres, flames de foc. * 8 En canvi, del Fill diu: El teu tron, oh Déu, es manté pels segles, i el ceptre just és el ceptre del teu Regne. 9 Has estimat la justícia i has detestat la maldat; per això el teu Déu t’ha preferit als teus companys i t’ha ungit, oh Déu, amb olis i perfums de festa. * 10 I encara: Tu, Senyor, al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans; 11 ells passaran, però tu perduraràs. Tots s’envelliran com un vestit, 12 els plegaràs com un mantell, com qui es canvia de roba. Però tu ets sempre el mateix i els teus anys no tindran fi. *
    13 De quin dels àngels Déu ha dit mai: Seu a la meva dreta, mentre faig dels enemics l’escambell dels teus peus? * 14 Els àngels només són esperits que exerceixen un ministeri, enviats per a fer un servei als qui han d’heretar la salvació. *