Cercador per referència

Utilitza el cercador per referència per a trobar un determinat verset (ex. Jr 4,3-6).


Cercador per paraules

Utilitza el cercador per paraules per a trobar versets que continguin una paraula o expresió.

sacrifici

Els pobles antics oferien a Déu animals o aliments que eren cremats al damunt d’un altar. D’aquesta manera, i amb acompanyament de cants i pregàries, l’ofrena del fidel arribava a la presència de Déu. El poble d’Israel oferia diverses menes de sacrificis. El sacrifici de comunió era ofert voluntàriament per devoció o en ocasió del compliment d’un vot o d’una acció de gràcies per un favor rebut; es cremava una part de la víctima, i la resta era repartida entre els sacerdots i l’oferent (Lv 3; 7,11-21). El sacrifici expiatori tenia dues variants: el sacrifici pel pecat (Lv 4,1-5,13; 6,17-23) i el sacrifici de reparació (Lv 5,14-26; 7,1-7). En aquests sacrificis tenia molta importància la sang: quan l’animal era immolat, tota la sang es recollia en gibrells, els angles de l’altar eren untats amb una part de la sang, i la resta era vessada al peu de l’altar. Es cremava el greix, i la carn era consumida exclusivament pels sacerdots. L’holocaust era el sacrifici més solemne: la víctima era cremada totalment damunt l’altar. Podia ser ofert per tot el poble o bé per un particular, i en aquest cas eren animals més aviat petits (Lv 1). En el temple de Jerusalem, cada dia s’oferien dos holocaustos, un al matí i l’altre al capvespre, per tot el poble d’Israel: era l’anomenat holocaust perpetu (Ex 29,38-42). Junt amb les víctimes animals se solien oferir coques de pa i libacions de vi i, en alguns casos, també encens (Lv 2; Nm 15,1-16). En el NT, la Carta als Hebreus presenta la vida de Jesús, i particularment la seva mort i resurrecció, com el sacrifici perfecte ofert a Déu; gràcies a aquest sacrifici, Jesús entra al lloc santíssim del santuari del cel i obté, d’una vegada per sempre, que els homes puguin acostar-se a Déu lliures de tot pecat (He 10,1-18).