Cercador per referència

Utilitza el cercador per referència per a trobar un determinat verset (ex. Jr 4,3-6).


Cercador per paraules

Utilitza el cercador per paraules per a trobar versets que continguin una paraula o expresió.

sacerdoci

Durant l’època patriarcal, el cap de família exercia les funcions sacerdotals (Gn 22; 31,53-54; 46,1). Després de l’èxode, el culte era realitzat per persones consagrades, que exercien les funcions sacerdotals en nom del cap de família (Jt 17). D’aquesta manera va sorgir la institució del sacerdoci. L’activitat primària del sacerdot era el servei del santuari cura del recinte i presentació de sacrificis i d’ ofrenes vegetals. Els sacerdots també havien de respondre en nom de la divinitat a les consultes dels fidels valent-se de les sorts sagrades dels urim i tummim (Dt 33,8-10). A l’inici hi havia nombrosos santuaris escampats per tot el territori d’Israel, i cada un d’ells tenia els seus sacerdots. Els sacerdots eren instituïts per mitjà d’un ritual particular, en el qual els posaven a les mans les porcions de la primera víctima que havien d’oferir (Ex 28,41; 32,29; Lv 8,27-28). Després de l’exili, l’únic santuari existent és el de Jerusalem, i la jerarquia sacerdotal exerceix funcions de govern i direcció. Aleshores els sacerdots són instituïts pel ritual de la unció santa, igual que els antics reis (Ex 29,7-9; Lv 8,12). La importància de l’estament sacerdotal anirà augmentant fins al punt que el gran sacerdot arribarà a ser el cap espiritual i polític del poble d’Israel. En el NT, la Carta als Hebreus interpreta la mort i resurrecció del Crist des d’una perspectiva sacerdotal: Jesús, amb el seu sacrifici a la creu, inaugura la nova aliança, que el consagra sacerdot etern, purifica de tot pecat els qui el segueixen i els obre el camí vers el santuari del cel (He 5,5-10; 7,26-28; 8,1-6; 9,11-15.24-26; 10,19-21).