Evangeli segons Mateu




Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort i resurrecció (21-28)


21



Entrada de Jesús a Jerusalem

(Mc 11,1-10; Lc 19,28-38; Jn 12,12-19)

    1 Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, * Jesús va enviar dos deixebles 2 amb aquest encàrrec:
     —Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me’ls. 3 I si algú us preguntava res, responeu-li: “El Senyor * els ha de menester, però de seguida els tornarà.”
    4 Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta: *
    5 Digueu a la ciutat de Sió:
     Mira el teu rei que ve cap a tu;
     arriba humilment,
     muntat en una somera i en un pollí, fill d’un animal de càrrega.*
    6 Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: * 7 portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. * 8 Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; * d’altres tallaven branques dels arbres i les escampaven per terra. 9 La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven:
     —Hosanna* al Fill de David! * Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosannaa dalt del cel! *
    10 Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va contorbar, * i preguntaven:
     —Qui és aquest?
    11 La multitud responia:
     —Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea. *

Purificació del temple

(Mc 11,15-19; Lc 19,45-48; Jn 2,13-22)

    12 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, * 13 i els deia:
     —Diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració”, * però vosaltres en feu una cova de lladres.*
    14 Després, mentre era dins el recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i ell els va curar. * 15 Quan els grans sacerdots i els mestres de la Llei veieren els prodigis que feia i els infants que cridaven en el temple: «Hosanna al Fill de David», * es van indignar 16 i li digueren:
     —¿No sents què diuen, aquests?
     Jesús els contestà:
     —Sí. I vosaltres, ¿no heu llegit mai en l’Escriptura: Amb la paraula dels infants i dels nadons t’has fet cantar una lloança? *
    17 Llavors Jesús els deixà, sortí de la ciutat i anà a Betània, * on va passar la nit.

Jesús maleeix una figuera, i la figuera s’asseca

(Mc 11,12-14.20-24)

    18 De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana. 19 Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera:
     —Que mai més no surti fruit de tu!
     I a l’instant la figuera es va assecar. *
    20 En veure-ho, els deixebles, estupefactes, li preguntaren:
     —Com és que la figuera s’ha assecat en un instant?
    21 Jesús els respongué:
     —En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, es realitzarà. * 22 Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu. *

L’autoritat de Jesús *

(Mc 11,27-33; Lc 20,1-8)

    23 Un cop hagué entrat al recinte del temple, * mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble * i li preguntaren:
     —Amb quina autoritat fas tot això? * Qui te l’ha donada, aquesta autoritat?
    24 Jesús els replicà:
     —Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això. 25 El baptisme de Joan, d’on venia: de Déu * o dels homes?
     Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” * 26 Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.» *
    27 Per això respongueren a Jesús:
     —No ho sabem.
     Llavors els digué:
     —Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això. *

Paràbola dels dos fills


    28 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:
     »—Fill, vés avui a treballar a la vinya.
    29 »Ell li va respondre:
     »—No hi vull anar.
     »Però després se’n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
     »—De seguida, senyor.
     »Però no hi va anar.
    31 »Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare?
     Li responen:
     —El primer.
     Jesús els diu:
     —En veritat us dic que els publicans * i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que és just, * i no el vau creure; en canvi, els publicans * i les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l’heu cregut. *

Paràbola dels vinyaters homicides

(Mc 12,1-12; Lc 20,9-19)

    33 »Escolteu una altra paràbola: * Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. * Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. 34 Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat.” * 39 L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. *
    40 »Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
    41 Li responen:
     —Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps. *
    42 Jesús els diu:
     —¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal.* És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen? *
    43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. * 44 Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques. *
    45 En sentir les seves paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells, 46 i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, * que el considerava un profeta. *

22



Paràbola del banquet de noces

(Lc 14,15-24)

    1 Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. * Els digué:
    2 —Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. 3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. 4 Llavors envià uns altres servents a dir-los:
     »—Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!
    5 »Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; 6 i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. * 7 El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. * 8 Llavors va dir als seus servents:
     »—El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; 9 aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.
    10 »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; * i la sala del banquet s’omplí de convidats. *
    11 »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12 i li digué:
     »—Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?
     »Però ell va callar. 13 Llavors el rei digué als qui servien:
     »—Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. *
    14 »Perquè molts són cridats, però pocs són escollits. *

El tribut al Cèsar

(Mc 12,13-17; Lc 20,20-26)

    15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. * 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d’Herodes * a dir-li:
     —Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? *
    18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:
     —Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut.
     Ells li portaren un denari. * 20 Jesús els preguntà:
     —De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció? *
    21 Li responen:
     —Del Cèsar.
     Llavors els diu:
     —Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. *
    22 En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se’n van anar.

Els saduceus i la resurrecció

(Mc 12,18-27; Lc 20,27-38)

    23 Aquell dia, uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; * per això li van plantejar aquesta dificultat:
    24 —Mestre, Moisès va dir: Si un home mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al germà difunt.* 25 Doncs bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir, i com que no tenia descendència, el seu germà es va casar amb la viuda. 26 El mateix va passar amb el segon, amb el tercer, i així fins al setè. 27 Després de tots va morir la dona. 28 Així, doncs, quan arribi la resurrecció, * de quin dels set serà muller, si tots ells s’hi havien casat? *
    29 Jesús els respongué:
     —Aneu equivocats, perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu. 30 Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. *
    31 »I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us va dir: 32 Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob? * Ell no és Déu de morts, sinó de vius. *
    33 La gent, que ho va sentir, estava admirada de la seva doctrina.

El primer manament

(Mc 12,28-34; Lc 10,25-28)

    34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35 i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
    36 —Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?
    37 Jesús li digué:
     —Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.* 38 Aquest manament és el més gran i el primer. 39 El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix.* 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos. *

El Messies, fill de David

(Mc 12,35-37; Lc 20,41-44)

    41 Mentre els fariseus estaven reunits, Jesús els va fer aquesta pregunta:
    42 —Què en penseu, del Messies: de qui ha de ser fill?
     Li responen:
     —De David.
    43 Ell els diu:
     —¿Com és, doncs, que David, mogut per l’Esperit, l’anomena “Senyor” quan diu: *
    44 »El Senyor digué al meu Senyor:
     Seu a la meva dreta,
     mentre poso els enemics
     sota els teus peus? *
    45 »Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu? *
    46 Ningú no va ser capaç de respondre-li res, ni es van atrevir des d’aquell dia a fer-li cap més pregunta.

23



Acusacions contra els mestres de la Llei i els fariseus *


    1 Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles 2 i digué:
     —Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. * 3 Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. 4 Preparen càrregues pesades i insuportables * i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. * 5 En tot actuen per fer-se veure de la gent: * s’eixamplen les filactèries * i s’allarguen les borles del mantell; * 6 els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, 7 i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”. *
    8 »Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, * i tots vosaltres sou germans; * 9 ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; * 10 ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. * 11 El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. * 12 El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit. *
    13 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, * que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. * 14 (14) *
    15 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit * i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’infern * el doble que vosaltres!
    16 »Ai de vosaltres, guies cecs, * que dieu: “Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari, * queda obligat”! 17 Estúpids i cecs! Què és més important: l’or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l’or? 18 I dieu encara: “Si algú fa una prometença jurant per l’altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l’ofrena que hi ha damunt l’altar, queda obligat.” 19 Cecs! Què és més important: l’ofrena de damunt l’altar o l’altar que fa sagrada l’ofrena? * 20 Per tant, qui fa una prometença per l’altar, jura per l’altar i per tot el que hi és ofert, 21 i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix, * 22 i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu. *
    23 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, * però heu abandonat les coses essencials de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat! * Calia complir això sense deixar allò altre. * 24 Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell. *
    25 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! * 26 Fariseu cec, purifica primer l’interior de la copa, i així també l’exterior serà pur.
    27 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: * de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa! * 28 Igualment vosaltres, de fora sembleu justos, * però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat. *
    29 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que edifiqueu sepulcres als profetes i decoreu els monuments funeraris dels justos, * 30 i dieu: “Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem vessat amb ells la sang dels profetes”! 31 Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fills dels qui van assassinar-los. * 32 Doncs bé, acabeu d’omplir la mesura dels vostres pares! * 33 Serps, cria d’escurçons! Com podeu escapar-vos de ser condemnats a l’infern? *
    34 »És per això que jo us envio profetes, savis i mestres: a uns els matareu i crucificareu, a d’altres els assotareu a les vostres sinagogues i els perseguireu de ciutat en ciutat. * 35 Per això caurà damunt vostre la sang de tots els justos vessada arreu de la terra, des de la sang del just Abel fins a la de Zacaries, fill de Baraquies, que vau assassinar entre el santuari i l’altar. * 36 En veritat us dic que tot això caurà sobre aquesta generació. *

Lamentació sobre Jerusalem

(Lc 13,34-35)

    37 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut. 38 Doncs bé, la vostra casa és abandonada * i queda deserta. * 39 Us dic que des d’ara no em veureu més fins que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!*

24



Jesús anuncia la destrucció del temple

(Mc 13,1-2; Lc 21,5-6) *

    1 Jesús va sortir del temple. Quan se n’anava, els deixebles se li acostaren i li van fer notar les seves construccions. * 2 Ell els digué:
     —Veieu tot això? En veritat us dic que aquí no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.

Començament de les calamitats *

(Mc 13,3-13; Lc 21,7-19)

    3 Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, els deixebles li demanaren a part:
     —Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del món. *
    4 Jesús els va respondre:
     —Estigueu alerta, que ningú no us enganyi. 5 Perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Jo sóc el Messies”, i enganyaran molta gent. * 6 Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres. Mireu de no alarmar-vos; cal que això succeeixi, * però encara no serà la fi. 7 Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà fam i terratrèmols pertot arreu. * 8 Tot això serà només l’inici dels dolors d’infantament. *
    9 »Us faran passar tribulacions i us mataran. Tots els pobles us odiaran per causa del meu nom. * 10 Llavors molts sucumbiran, es denunciaran els uns als altres i s’odiaran entre ells. 11 Sortiran molts falsos profetes i enganyaran molta gent. * 12 I el mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria. * 13 Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà. * 14 Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en rebin un testimoni. * I aleshores vindrà la fi.

La gran tribulació *

(Mc 13,14-23; Lc 21,20-24)

    15 »Així, doncs, quan veureu instal·lada al lloc sant “l’abominació devastadora” de què parla el profeta Daniel * —qui ho llegeixi, que ho comprengui!—, 16 llavors els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; 17 el qui sigui al terrat, que no baixi a endur-se res de casa seva, 18 i el qui sigui al camp, que no torni enrere a recollir el mantell. * 19 Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! * 20 Pregueu que no hàgiu de fugir a l’hivern o en dissabte. * 21 Perquè aleshores hi haurà una gran tribulació, com no n’hi ha haguda cap des de la creació del món fins ara * ni tornarà a haver-n’hi cap més. 22 I si Déu no hagués decidit d’escurçar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als elegits, * els escurçarà.
    23 »En aquell moment, si algú us deia: “El Messies és aquí” o “És allà”, no us ho cregueu. 24 Perquè sorgiran falsos messies i falsos profetes, * que faran grans senyals i prodigis per enganyar, si fos possible, també els elegits. * 25 Us ho he dit per endavant. 26 Per tant, si us deien: “És al desert”, no hi aneu; i si us deien: “És en un lloc amagat”, * no us ho cregueu. 27 Perquè, igual com el llampec surt de llevant i es veu fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l’home. * 28 On hi ha carronya, s’hi apleguen els voltors. *

La vinguda del Fill de l’home

(Mc 13,24-27; Lc 21,25-28)

    29 »Tot seguit, després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran. *
    30 »Aleshores apareixerà en el cel el senyal del Fill de l’home: * tots els pobles de la terra faran grans planys * quan vegin el Fill de l’home venint sobre els núvols del celamb gran poder i majestat. * 31 Ell enviarà els seus àngels * que, al so d’una trompeta potent, * reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d’un extrem a l’altre del cel. *

La lliçó de la figuera

(Mc 13,28-31; Lc 21,29-33)

    32 »Mireu la figuera * i apreneu-ne la lliçó: * quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; 33 igualment, quan veureu tot això, sapigueu que ell * és a prop, que ja és a les portes. 34 En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. * 35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. *

El dia i l’hora *


    36 »D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare. *
    37 »Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’home. 38 Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca; 39 i no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots. * Així serà igualment la vinguda del Fill de l’home. * 40 Llavors hi haurà dos homes al camp: l’un serà pres i l’altre deixat; 41 i dues dones que moldran a la mola: * l’una serà presa i l’altra deixada. * 42 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. * 43 Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. * 44 Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada. *

El servent fidel i l’infidel

(Lc 12,42-46)

    45 »¿Qui és el servent fidel i assenyat a qui l’amo ha confiat la gent de casa seva perquè els doni l’aliment al temps degut? 46 Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. 47 En veritat us dic que li confiarà tots els seus béns. 48 Però si aquell servent era dolent i es deia: “El meu senyor tarda”, 49 i començava a pegar als seus companys, i menjava i bevia amb els embriacs, 50 vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; 51 el castigarà * i li farà compartir la sort dels hipòcrites. * Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. *

25



Paràbola de les deu verges


    1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies * que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs. * 2 N’hi havia cinc que eren insensates i cinc que eren assenyades. 3 Les insensates van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.
    5 »Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam:
     »—L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l!
    7 »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. * 8 Les noies insensates van dir a les assenyades:
     »—Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen.
    9 »Les assenyades respongueren:
     »—Potser no n’hi hauria prou * per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu. *
    10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.
    11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien:
     »—Senyor, Senyor, * obre’ns!
    12 »Però ell va respondre:
     »—En veritat us dic que no us conec. *
    13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora. *

Paràbola dels talents

(Lc 19,11-27)

    14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un * —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar. *
     »Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu senyor.
    19 »Al cap de molt de temps arriba el senyor d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:
     »—Senyor, * em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més.
    21 »L’amo li va dir:
     »—Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. * Entra al goig del teu senyor.
    22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:
     »—Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més.
    23 »L’amo li va dir:
     »—Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu senyor.
    24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:
     »—Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu. *
    26 »Però el senyor li va respondre:
     »—Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. * 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. * 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. *

El judici final


    31 »Quan el Fill de l’home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, * s’asseurà en el seu tron gloriós. * 32 Tots els pobles * es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor destria les ovelles i les cabres, * 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. * 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
     »—Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. * 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m. *
    37 »Llavors els justos li respondran:
     »—Senyor, * ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?
    40 »El rei els respondrà:
     »—En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi. *
    41 »Després dirà als de la seva esquerra:
     »—Aparteu-vos de mi, maleïts, * aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
    44 »Llavors ells li respondran:
     »—Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
    45 »Ell els contestarà:
     »—En veritat us ho dic: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi.
    46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna. *

26



Complot contra Jesús *

(Mc 14,1-2; Lc 22,1-2)

    1 Quan Jesús hagué acabat tots aquests ensenyaments, * va dir als seus deixebles:
    2 —D’aquí a dos dies, tal com sabeu, és la festa de Pasqua, * i el Fill de l’home serà entregat perquè el crucifiquin. *
    3 Aleshores els grans sacerdots i els notables del poble es van reunir al palau del gran sacerdot, anomenat Caifàs, * 4 i prengueren l’acord d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. * 5 Deien:
     —No ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble. *

Unció de Jesús a Betània

(Mc 14,3-9) *

    6 Jesús es trobava a Betània, * a casa de Simó el Leprós. * 7 Mentre era a taula, * se li va acostar una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum molt valuós i el buidà sobre el cap de Jesús. 8 Els deixebles, en veure-ho, deien indignats:
     —De què serveix llençar-lo així? 9 S’hauria pogut vendre a bon preu i donar els diners als pobres.
    10 Jesús se n’adonà i els digué:
     —Per què molesteu aquesta dona? Ha fet amb mi una bona acció. 11 De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; * en canvi, a mi, no sempre em tindreu. 12 Aquesta dona, abocant sobre el meu cos aquest perfum, ha preparat la meva sepultura. * 13 En veritat us dic que, quan aquest evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i explicaran això que ha fet.

Judes s’ofereix per trair Jesús

(Mc 14,10-11; Lc 22,3-6)

    14 Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots 15 i els digué:
     —Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?
     Ells li van oferir trenta monedes de plata. * 16 I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

Preparatius del sopar pasqual

(Mc 14,12-16; Lc 22,7-13) *

    17 El primer dia dels Àzims, * els deixebles anaren a dir a Jesús:
     —On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?
    18 Ell respongué:
     —Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El Mestre diu: La meva hora * és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.”
    19 Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.

Anunci de la traïció de Judes

(Mc 14,17-21; Lc 22,14.21-23; Jn 13,21-30)

    20 Arribat el capvespre, * Jesús es posà a taula * amb els Dotze. 21 Mentre sopaven, digué:
     —En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà.
    22 Molt entristits, li anaven preguntant, l’un rere l’altre:
     —¿No sóc pas jo, Senyor?
    23 Jesús respongué:
     —Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. * 24 El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, * però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.
    25 Judes, el qui el traïa, * li preguntà:
     —¿No sóc pas jo, rabí? *
     Ell li respongué:
     —Tu ho has dit.

L’últim sopar

(Mc 14,22-26; Lc 22,15-20; 1Co 11,23-25)

    26 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué:
     —Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos.
    27 Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies * i els la donà tot dient:
     —Beveu-ne tots, 28 que això és la meva sang, la sang de l’aliança, * vessada per tothom * en perdó dels pecats. * 29 Us asseguro que des d’ara ja no beuré d’aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare. *
    30 I després de cantar els salms, * van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

Anunci de les negacions de Pere

(Mc 14,27-31; Lc 22,31-34; Jn 13,36-38)

    31 Llavors Jesús els digué:
     —Aquesta nit, per causa meva, tots vosaltres fallareu, * perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i es dispersaran les ovellesdel ramat. * 32 Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea. *
    33 Pere li va contestar:
     —Ni que, per causa teva, tots fallin, * jo no fallaré pas.
    34 Jesús li digué:
     —En veritat t’ho dic: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades. *
    35 Llavors Pere li diu:
     —Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
     I tots els altres deixebles digueren el mateix.

Pregària de Jesús a Getsemaní

(Mc 14,32-42; Lc 22,39-46)

    36 Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, * i els digué:
     —Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.
    37 Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, * i començà a sentir tristor i angoixa. 38 Llavors els digué:
     —Sento a l’ànima una tristor de mort. * Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.
    39 S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient:
     —Pare meu, si és possible, que aquesta copa * s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. *
    40 Després va cap als deixebles i els troba dormint. * Diu a Pere:
     —Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? 41 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. * L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. *
    42 Se n’anà per segona vegada i va pregar dient:
     —Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat. *
    43 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven.
    44 Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. 45 Llavors va cap als deixebles i els diu:
     —Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, * i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. 46 Aixequeu-vos, anem! * El qui em traeix ja és aquí.

Jesús és detingut

(Mc 14,43-50; Lc 22,47-53; Jn 18,3-11)

    47 Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. * 48 El qui el traïa els havia donat aquest senyal:
     —És el qui jo besaré: deteniu-lo.
    49 A l’instant es va acostar a Jesús i li digué:
     —Salve, rabí! *
     I el besà. *
    50 Jesús li digué:
     —Company, estigues pel que has de fer. *
     Llavors s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 51 Però un dels qui anaven amb ell posà la mà a l’espasa, la desembeinà i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot.
    52 Jesús li diu:
     —Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. * 53 ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. * 54 Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així? *
    55 En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent:
     —Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. * Cada dia estava assegut al temple ensenyant * i no em vau detenir. 56 Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes. *
     Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren. *

Jesús davant el Sanedrí

(Mc 14,53-65; Lc 22,54-55.66-71; Jn 18,12-14.19-24)

    57 Els qui havien detingut Jesús se’l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, * on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. 58 Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati del palau del gran sacerdot. Hi entrà i s’assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç.
    59 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, 60 però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se’n presentaren dos * 61 que van declarar:
     —Aquest va dir: “Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies.” *
    62 Llavors el gran sacerdot es posà dret i va dir a Jesús:
     —¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
    63 Però Jesús callava. * El gran sacerdot li digué:
     —Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu. *
    64 Jesús li respon:
     —Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dretadel Totpoderós i venint sobre els núvols del cel. *
    65 Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits * exclamant:
     —Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. 66 Què us en sembla? *
     Ells respongueren:
     —Mereix pena de mort! *
    67 Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades * 68 tot dient:
     —Fes de profeta, Messies! Digue’ns qui t’ha pegat!

Negacions de Pere

(Mc 14,66-72; Lc 22,56-62; Jn 18,15-18.25-27)

    69 Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué:
     —Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu.
    70 Pere ho negà davant de tothom:
     —No sé de què parles.
    71 Quan Pere sortia cap al portal, el va veure una altra criada * i digué als qui eren allí:
     —Aquest anava amb Jesús, el Natzarè. *
    72 Pere ho tornà a negar tot jurant:
     —No conec aquest home.
    73 Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren:
     —És veritat que tu també ets d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles. *
    74 Llavors es posà a maleir i a jurar dient:
     —Jo no conec aquest home! *
     A l’instant va cantar el gall. 75 Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» *
     I així que va ser fora, va plorar amargament.

27



Jesús, conduït davant de Pilat

(Mc 15,1; Lc 23,1; Jn 18,28)

    1 Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús. * 2 I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador. *

Mort de Judes *


    3 Aleshores Judes, el qui l’havia traït, * quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, * 4 i els digué:
     —He pecat entregant a la mort sang innocent. *
     Però ells li contestaren:
     —I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.
    5 Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar. *
    6 Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:
     —No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang. *
    7 Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. 8 Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang. 9 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: * Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites* havien avaluat,10 i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.*

Jesús, interrogat per Pilat

(Mc 15,2-5; Lc 23,3-5; Jn 18,33-38)

    11 Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:
     —¿Tu ets el rei dels jueus? *
     Jesús li respongué:
     —Tu ho dius. *
    12 Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables. *
    13 Aleshores Pilat li diu:
     —¿No sents quants testimonis presenten contra tu? *
    14 Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, * i el governador n’estava tot sorprès.

Jesús, condemnat a mort

(Mc 15,6-15; Lc 23,13-25; Jn 18,39-19,16)

    15 Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. 16 Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. * 17 Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué:
     —Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?
    18 Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
    19 Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge:
     —Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell. *
    20 Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21 El governador els preguntà:
     —Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure?
     Ells respongueren:
     —Barrabàs!
    22 Pilat els diu:
     —I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer?
     Tots van respondre:
     —Que el crucifiquin! *
    23 Ell replicà:
     —Però quin mal ha fet?
     Ells cridaven encara més fort:
     —Que el crucifiquin!
    24 Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir:
     —Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra. *
    25 Tot el poble respongué:
     —Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills! *
    26 Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, * el va entregar perquè fos crucificat.

Burles dels soldats

(Mc 15,16-20; Jn 19,2-3)

    27 Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori * i reuniren al seu voltant tota la cohort. * 28 El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata * 29 i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. * S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient:
     —Salve, rei dels jueus! *
    30 Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.
    31 Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

Crucifixió de Jesús

(Mc 15,21-32; Lc 23,26-43; Jn 19,17-27)

    32 Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, * i l’obligaren a portar la creu de Jesús. 33 Arribats en un indret anomenat Gòlgota * —que vol dir «lloc de la Calavera»—, 34 li donaren a beure vi barrejat amb fel; * ell el va tastar, però no en volgué beure.
    35 Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus. * 36 I s’estaven asseguts allà custodiant-lo.
    37 Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» *
    38 Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. * 39 Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa * 40 i dient:
     —Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, * salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, * i baixa de la creu!
    41 Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, * tot dient:
    42 —Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. * És rei d’Israel: * que baixi ara de la creu i creurem en ell! 43 Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”! *
    44 Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.

Mort de Jesús

(Mc 15,33-41; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)

    45 Des del migdia fins a les tres de la tarda * es va estendre una foscor per tota la terra. * 46 I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:
     —Elí, Elí, ¿lemà sabactani?—que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» *
    47 En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:
     —Aquest crida Elies. *
    48 De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, * la clavà en una canya i la hi donava perquè begués. 49 Els altres deien:
     —Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
    50 Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit. *
    51 Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, * la terra tremolà, les roques s’esberlaren, 52 els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; * 53 sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts. *
    54 El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:
     —És veritat: aquest era Fill de Déu. *
    55 També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. 56 Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu. *

Sepultura de Jesús

(Mc 15,42-47; Lc 23,50-56; Jn 19,38-42)

    57 Arribat el capvespre, * vingué un home ric d’Arimatea, * que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. 58 Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin. 59 Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar 60 i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. 61 També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre. *

La guàrdia al sepulcre


    62 El dissabte, l’endemà del dia de la preparació, * els grans sacerdots i els fariseus * es reuniren i anaren a trobar Pilat 63 per dir-li:
     —Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.” * 64 Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera.
    65 Pilat els digué:
     —Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu.
    66 Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia. *

28



El sepulcre buit. Aparició a les dones

(Mc 16,1-8; Lc 24,1-12) *

    1 Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana —el diumenge—, * Maria Magdalena i l’altra Maria * anaren a veure el sepulcre. * 2 Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: * un àngel del Senyor * va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt. 3 Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. * 4 De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. 5 L’àngel digué a les dones:
     —No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. 6 No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. 7 Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.” * Aquest és el missatge que us havia de donar. *
    8 Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a portar l’anunci als deixebles. *
    9 Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i els digué:
     —Déu vos guard.
     Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. 10 Jesús els diu:
     —No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans * que vagin a Galilea. Allà em veuran.

L’informe dels guardes


    11 Mentre elles hi anaven, alguns de la guàrdia van entrar a la ciutat i comunicaren als grans sacerdots tot el que havia passat. 12 Llavors, els grans sacerdots es van reunir amb els notables i prengueren la decisió d’oferir molts diners als soldats, 13 tot donant-los aquesta consigna:
     —Feu córrer que els seus deixebles van venir de nit i van robar el seu cos mentre vosaltres dormíeu. 14 I si això arriba a oïda del governador, ja el convencerem nosaltres que us deixi tranquils.
    15 Ells agafaren els diners i van complir la consigna rebuda.
     I aquesta versió dels fets s’ha escampat entre els jueus fins al dia d’avui. *

Jesús ressuscitat envia els seus deixebles


    16 Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. * 17 En veure’l, el van adorar; * abans, però, havien dubtat. * 18 Jesús s’acostà i els va dir:
     —He rebut plena autoritat al cel i a la terra. * 19 Aneu, doncs, a tots els pobles * i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant * 20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres * dia rere dia fins a la fi del món. *